Nëi y nëi y sciori degügn: mo co sarala pa cun la sajun da d’isté?

La speranza fo sambëgn chëla da podëi daurí finalmënter lifc y hotí por mez furá te Südtirol. Ala ne sará nia insciö. La sajun da d’invern, che n’é á gnanca metü man, é bele ruvada. Atualmënter án tres ciamó fistidi te nüsc raiuns por la pandemia, ajache i numeri de infetá crësc massa debota. Ince sce les zifres jiss zoruch, ne paiel nia plö la möia daurí les strotöres por manco de n mëis – da merz a Pasca (che chësch iade toma ai 4 de aurí). Y te chi mëisc pënsa le scior potenzial bele al cialt, al mer y sigü nia plö ai schi. La situaziun, ince tles valades ladines, é foscia, a livel economich y psicologich. Impó se fejun bel val pinsier söl dagní, ciaran cun otimism al isté canche, forsc, podaran indo fa iadi giulan al serum cuntra le Covid-19. La domanda é: ci se ghira pa le scior, ci pó pa ofrí nüsc raiuns, de ci mudamënc án pa bojëgn cun urgënza? Na analisa.

N gran sotessura: ci fa?

La pandemia á lascé süa merscia te deplö ciamps. Te chël turistich la sinten deplö. Secundo na inrescida fata dala Confcommercio, le 2020 se é stlüj ia cun en manco de 300.000 imprejes registrades atives tla Talia. N numer che fej impresciun. I seturs de marcianzies plü atocá dala crisa y stlüta é le tëmp lëde, les agenzies de iade, la restoraziun, i trasporc. Do n isté 2020 a pe zot y n invern 2020/21 da desmentié, é i pinsiers sëgn devers al isté. Ajache savun che – tert o adora – le sorëdl jará indo sö. Ci che é sigü bele sëgn: án ne se podará nia aspeté che düt vais sciöche ala é tres jüda. Le marcé é mudé dassën te püc mëisc, ince la mentalité dl scior. Y sambëgn i trends.

CIARA INCE: Na sajun a pé zot y les leziuns da imparé

An ciara cun otimism al isté canche, forsc, podaran indo fa iadi. (ph: shutterstock)

Le ghest dl dagní

Avëi la “lerch por trá le fle” é le luxus nü – dij les analises di esperc de turism. Le ghest che prenotëia ti proscims mëisc chir posc alaleria y destinaziuns dalunc, fora dala gran massa, olache la destanza soziala é incorporada tl esperiënza. En cürt: la tendënza por le dagní – ince canche la pandemia sará passada – é natöra, bëgnester y restituziun. Les prenotaziuns te hotel ne sará nia plö da ann a ann, da mëis a mëis mo tres plö daimpró ala data de rovada – da edema a edema. Les porsones ó dandadüt ji demez dal stress de ciasa, te na manira sigüda.

Natöra, natöra, natöra …y bëgnester

L’interes é de avëi n cuartier por les vacanzes che sides na picera vila, o ciasa privata olache düta la familia pó sojorné. L’orientamënt sará: natöra, natöra, natöra. Y, sciöche dit, bëgnester. Nia tan por le corp mo por la mënt. Porchël: basta cun les gran spa y zëntri cun vigni sort de sauna y nodadoia y lerch al bëgnester individual y personalisé. Mangé bun y sann, eserzize fisich, meditaziun é chël che le viagiadú se ghira. Y chiló mëssen alzé fora che la gran pert dles strotöres tles valades ladines é bele a bun punt. La strada da ji foss mefo chëla de n turism “slow”. Da se auguré é ince che da chësta crisa i responsabli dl turism áis imparé val leziun y che, por fa gni adarlerch indo i turisc, val debojëgn de rezetes nöies y inovatives.

Webinars cun le ABB: co sarala pa la sajun da d’isté?

“Co vëgnel pa lauré te chësc momënt en previjiun dla sajun da d’isté?”: cun na seria de webinars ó l’Assoziaziun Turistica y Alta Badia Brand informé sü asoziá (y düc i interesá) vigni lönesc, mercui y vëndres dales 9 inant. A respogn ales domandes saral i dui direturs Max Nagler y Roberto Huber. Ai webinars online podará tó pert n mascim de 20 porsones. Por partezipé pon se anunzié ti ofizi turistics da La Ila y Corvara.

 

Scrite ite tl canal Telegram  👉🏻  https://t.me/altoadigeinnovazione

Sun ince sön Facebook 👉🏻  https://www.facebook.com/altoadigeinnovazione

Y Linkedin 👉🏻  https://www.linkedin.com/company/alto-adige-innovazione

Elmar Burchia

Ti potrebbe interessare