Le olimpiades “green” de Cortina 2026? Fina sëgn ma söl papier

Le proiet “Milan-Cortina” por i Jüc Olimpics ess messü ester tl sëgn dla sostenibilité. Insciö fol scrit sön la cherta. La realté, indere, ciara fora en pü’ atramënter. Deplö é les lies y i ambientalisć che denunziëia te chëstes edemes la desdruziun dla natöra en previjiun di dui importanc evënc sportifs dl 2021 y 2026.

Sot ai ödli dla fondaziun “Dolomites Unesco”

Pacheres, mascins dal petun, siëies a motor, “micropali”: al é n gran busiamënt tles munts, ti bosc, söles pistes y tles strades d’Ampëz. Por chi valgűgn dis de gara pro i Campionac dl monn dl proscim ann y i Jüc Olimpics dl 2026, vëgnel complí a Cortina “na devastaziun che ne mëss nia ester”, “n desprisc dla natöra, dl paesaje, dla storia, di tiers y dla jënt che vir te chisc posc” – y düt sot ai ödli dla fondaziun “Dolomites Unesco”. Chësta la critica de deplö assoziasiuns por la scunanza dla natöra. Porimpó, i dui gragn evënc programà tl Venet ê nasciüs sot la etichëta “green” y “impatto zero” tan da avëi cinamai ciafé la zertificaziun ISO 20121:2012 por le respet dl ambiënt.

La varianta nöia “Pista Druscié B” a 1.760 metri cun l’implant nű da fa nëi. (ph: Italia Nostra)

Ambientalisc decuntra

Ampëz á bele albü i Jüc Olimpics da d’invern tl 1956, i setims dla epoca moderna. Iló êl sté les prömes Olimpiades che ê gnüdes trasmetüdes tla televijiun. Te feter 6 agn, canche al sará “Milano-Cortina”, sarál d’atri tëmps, d’atres desfides. Mo val’ é sigü bele sëgn: le paesaje ciarará fora desfarënt. La denunzia é de “Italia Nostra” che dan da püch á alzé fora co che milesc de lëgns é gnüs taiá – cina incö na spersa desboscada de passa 27 hectars. La lia che se cruzia dla scunanza dla natöra critichëia che la “Carta Verde di Cortina 2021” è gnüda dldüt ignorada. Dla medema minunga ince “CIPRA Italia”, “WWF Italia”, “Mountain Wilderness”, “Peraltrestrade Dolomiti”, “CAI”. Dan da en ann, tla presentaziun ala stampa dla candidatöra taliana por i Jüc Olimpics, gnêl ciamò alzé fora che n gran pëis ti foss gnü dé ala sostenibilité “cun le 96 porcënt dles strotöres che é bel a desposiziun te Ampëz zënza le debujëgn dales costruí danü”. Che i Jüc ess “scuné le teritore” y ne ess “nia albű n impat posoch söl ambiënt”. Mo impò: scialdi controversa è la realisaziun de en valgönes operes te arees geologicamënter pűch stabiles. N ejëmpl? La “Finish area” tla localité Rumerlo, posizionada sön na smöia che ne lascia nia da slisoré, en pert da paltan (ala vëgn tlamada “Boa Granda de Romerlo”), jüda sot de mez meter da d’aisciöda y sëgn renforzada cun jutades de zement daspavënt granes.

Tla localité Rumerlo él gnű fat sö n gran parëi che sostëgn le “skiweg” y che liëia la zona de travert dla juissa y dl slalom lerch cun l’implant de Colfiere. (ph: Italia Nostra)

“Massa tert”

Nia a öna cun i laurs che vëgn fac n previjiun di gran avenimënc sportifs é ince i ambientalisć de “Mountain Wilderness” che à manifesté a mez lugio te Ampëz; na protesta cun gran placac y la scrita “Non nel mio nome”. Por i Mondiai dl 2021 él bele massa tert, à dit Franco Tessadri, presidënt de Mountain Wilderness. La domanda che tröc se fej: tomarà pa la “perla” dles Dolomites tla fossa de so gran ego?

Tla foto söinsom – publicada chisc dis tla plata Facebook “Protect Our Dolomites” y che à porté a tröpes discusciuns – èl da odëi la pert a nord dles 5 Torri do i laurs de adeguamënt dla pista “Lacedelli” de 1.500 metri che gnarà anuzada por i alenamënc di atlec en previjiun di Mondiai 2021 y di Jüc Olimpics 2026. 

Elmar Burchia

Ti potrebbe interessare