Da 2.870 metri al laboratore: la ütia Boé devënta n post d'inrescida

Chisc dis él tumé la pröma nëi ai 2.873 metri d’altëza dla nöia ütia de Boé tl comun de Cianacëi. Tosc stlujará ince le cantier por gauja dl invern. I laurs de dortoramënt – scumenciá dan feter trëi agn – é a bun punt: la pert vedla dla ütia dl 1898 vëgn danterater adorada dai inrescidús dl’EURACH research da Balsan. 

L’ara nöia dla ütia de Boé é stada completada. Do trëi agn de cantier, sará la strotöra plö grana mo soradöt plö comota. Tosc gnarál ruvé i laurs de restauraziun ince pro la pert vedla dla strotöra. Sciöche odü dant dal proiet, l’aspet original di parëisc é gnü sconé: la pert defora é stada isolada por garantí plö comfort y n sparagn energetich. Por la proietaziun de chësta operaziun, á la dita de costruziun Fanti Legnani ciafé n suport y consëis dai inrescidús dl’EURACH research da Balsan, che se crüzia dl restaur de frabicac storics. I esperc á studié les condiziuns climatiches dla spersa incër la ütia – de proprieté dl Club Alpino Trentino SAT – y á analisé te laboratore les proes tutes fora dai mürs por determiné les carateristiches dla pera. Giulan ai dac coiüs adüm y ales simulaziuns dinamiches, i esperc á insciö podü contribuí a na soluziun sön mosöra por l’isolamënt. Na soluziun che, dac tla man, tl dagní pó ince gní adurada por la restrotoraziun de atres üties sön munt.

“Al é na beliscima strotöra, moderna y che ará finalmënter düt ci che adora por sté al pas cun i tëmps” á dit Ludwig Vaia, le gestur dla ütia Boé. Che injunta: “Sëgn pon dí che la ütia Boé sará öna dles plö beles de döt le Trentin, sce nia de dötes les Alpes”.

La ütia de Boé dauriará l’isté dl 2021.

Isolé n frabicat deforaia ó dí, te n cer’ modo, se vistí na iaca che scona dal frëit. “Ala se trata de na soluziun adeguada por la maiù pert di frabicac, mo nia por chi dal valur storich y cultural che mëss gní preservá”, dij l’EURACH. I inrescidús á instalé de vigni sort de aparc: por mosoré le töme, la temperatöra, la löm dl sorëdl y les plöies che bagna le mür. Zëntater interessant por odëi le “comportamënt” dl frabicat a 2.870 metri de altëza te n ambiënt dessigü particolar a livel climatich. I “sensori” daidará tigní sot control la situaziun y, en cajo, avisé le gestur sce al é debojëgn de intervënc.

“Nosc obietif fô chël da ciafé na soluziun por impedí n danejamënt dal töme di parëisc de mür deforaia y dl lëgn aduré daite. Tl pröm ne âvun degügn dac climatics prezisc y ne conesciôn gnanca les carateristiches termoigrometriches dla Dolomia – le crëp adoré por fá i mürs” á splighé Marco Larcher, fisich dl EURACH Research y responsabl dl proiet HyLAB. Larcher y i colegs á ince ejaminé te laboratore i campiuns de mür por ciafé fora les proprietes dla pera. Les analises á pormetü ai inrescidús de calcolé la grossëza ideala dl isolamënt. Tl NOI Techparch de Balsan él spo gnü metü sö n laboratore aposta por i tesc igrotermics che pormët ince da odëi plö daimpró i materiai storics. Le laboratore é gnü finanzié dala Provinzia de Balsan. La ütia de Boé dauriará l’isté che vëgn.

Scrite ite tl canal Telegram!  👉🏻  https://t.me/altoadigeinnovazione

Sun ince sön Facebook 👉🏻  https://www.facebook.com/altoadigeinnovazione

Y Linkedin 👉🏻  https://www.linkedin.com/company/alto-adige-innovazione

Ti potrebbe interessare