Multes sëces a chi dai motors söles strades da munt dl Tirol. Y tles Dolomites?

Dűc s’nun intenü: al n’è mai ste tan chit (sön strada y te paisc) sciöche tratan la caratena da coronavirus. Por le pröm iade, do agn, degűgn motors y auti è rodà sö por i jus. Mo i confins à indo davert y – sciöche da program – è indo rovà adarlerch prozesciuns de motors, soradöt dai Paisc Tudësc. Caravanes de 10-20 al iade. Che tol ite les otes sciöche ëi foss sön en percurs de gara. Nia düc è cuntënc. Cun le mët man dla sajun da d’isté vëgn le tem dla stűta (totala o parziala) indo atual. A livel comunal, provinzial y ince de ustaria. Sambëgn el chi a öna y chi de cuntra. Na soluziun al problem podess gni dal Austria, plö avisa dai vijins dl Tirol.

Natöra y crabal: le Tirol dij basta ai motors con plö de 75 decibel

Le Land à dit de no ala zircolaziun di motors che fej massa crabal: dal 10 de jűgn 2020 söles strades da munt plö frecuentates èl proibì ji cun motors che à en livel de vera sura i 95 decibel. La multa? 220 euro. La proibiziun (che va inant cina ai 31 de otober) vel ince por i turisc. Por fa en ejëmpl: le limo conscidré critic por evité danns al orëdla è de 90 decibel, chël dl dolur è incëria ai 120 decibel. Interescià dala limitaziun nöia tl Tirol è les strades plö traficades: Lechtalstraße; Tannheimerstraße; Berwang-Namloser Straße; Hahntennjochstraße; Hahntennjochstraße; Bschlaber Straße. Chilò passa vigni dé passa 3300 motors. “Chëstes proibiziuns porta en gran confort ala porsona y ala natöra” à dit l’assessuria ai trasporc dl Tirol, Ingrid Felipe. Nia plö zircolé podarà, por ejëmpl, i motors BMW S1000RR, 98 dB(A); Aprilia Tuono V4 1100 (96), Ducati Multistrada 1260 (102), Kawasaki Z900 (97). Ti ultims fins dl’edema èl bele gnű fat les prömes straufunghes. Intratan vëgn na te iniziativa tratada ince tl parlamënt dla Svizera.

Y da nos tles Dolomites? Daniel Alfreider dij de sce

Sön Frara, sön Sela, sön Ciaulonch, sön Börz? Tratan l’aisciöda (y sëgn do le lockdown) vëgnel cumpedè cënc y cënc de auti ite y fora por les valades ladines – la maiù pert è motors. Podess pa na te limitaziun sciöche tl Tirol ester la soluziun al gran trafich, mo soradűt al craval? “Assolutamënter” nes dij l’assessur provinzial Daniel Alfreider. Che sotrissëia de ester en contat cun i colegs tirolesc por laurè fora propi na te iniziativa. “Sön i jus un bele fat instalè deplö ‘fonometri’ (che mosöra le livel de presciun acustica, ndr) y telecameres de recunescimënt dles targhes. Cun chisc dac podarunse spo prejentè en stűde che sarà la basa de na regolamentaziun nöia, tlera y che vel spo ince a livel iuridich”. Y por l’istè? “Intratan gnaral fat deplö controi söi jus giulan ince a na convenziun cun la prefetura” dij Alfreider. “Le fin ultim è propi chël de smendrì le trafich le incuinamënt acustich plö atira che ala va”.

Val vare por smendrì le trafich te paisc

En vare, almanco por limité le gran trafich ti paisc tla sajun alta, vëgn fat intratan chësta sajun turistica tl Alta Badia: a chi dl post y ai turisc vëgnel pitè l’Alta Badia Summer card, che tol le post dl Mountain pass. Ala se trata de na cherta cun chëla che an po ji cun i implanc portamunt dl raiun y i mesi publics de dűt Sűdtirol (corieres, ferates y trasport local). Laprò, ciafen cun chësta cherta reduzius sön l’ingres al Museum Ladin Ciastel de Tor y al Museum Ladin Ursus Ladinicus de San Ciascian; ala plaza da jadinè a Corvara y al Adventure Park de Calfosch; ala nodadoia de La Ila y al Lech biotop de Corvara.

Manfred Canins: “Nia plö da patì en te cajin”

Un ince baiè cun Manfred Canins, che é ste por tröc agn diretur dl Assoziaziun Turistica Alta Badia, y sëgn se candidëia a ombolt por le comun de Badia. Ël nes dij che al “n’è nia plö dërt che nosta popolaziun mëss patì en te cajin”. “Adűm ai comuns vijins y ala Provinzia oressun laurè fora en masterplan dla viabilitè” spliga Canins. Che sotrissëia: “Le daz foss dessigű na alternativa. I scioldi mussess indere ji por miorè la viabilité a livel local y por la sconanza dl ambiënt”.

Le prigo: canche la sajun va a piz

Le gran prigo te chisc caji? Che al vëgnes impormetű iniziatives mo che ala fin – canche la sajun va a piz y i sciori a ciasa – vëgnel indo desmentiè ia döt. Por mët man danű cun la discusciun l’ann do. Ince por chësc damanunse a te – letur: tűa minunga, tűes propostes concretes. Este por i motors y i aiuti sön i jus, por en daz o por la stlűta totala? Lascesse savëi: redazione@altoadigeinnovazione.it

Elmar Burchia

Ti potrebbe interessare