La “cherta da vijita” de n paisc: eco La Val te 400 plates

“A döta sűa jënt”: chësta è la dedica tla prűma plata dl liber sura le paisc da La Val, la publicaziun che te feter 400 plates, tröpes fotografies y 4 lingac mostra n cheder general dla storia, dla geografia, dles viles, dl artejanat, dles uniuns y sambëgn dla jënt. Da ciafé él n gromun de informaziuns nöies, en pert mai ciamò dades fora.

Al è n liber important, che an vëiga bele da so gran format. La publicaziun – stampada te feter mile copies – è gnűda a s’al dé sön scomenciadia dl Comun y di tröc colauradus che à daidé ala realisaziun. “Chësc è n liber de, por y sura La Val” tles parores dl ombolt Angel Miribung. N laur metű man dan feter cin agn y che sëgn – finalmënter – è dan man. La presentaziun en sabeda sëra tla bela cornisc dla Dlijia Vedla sura paisc, abelida da pici sketch dl Uniun Teater, dales usc dl Cor de dlijia y dales melodies di sonadus di corgn.

N momënt tratan la presentaziun dl liber sö dala Dlijia Vedla.

Mo co y da che él pa gnűda l’idea de chësc liber? “Dan da cin agn sunsi stada litada tl Comun y i m’à intenű che – ciaran jö le program de laur – mancial val por le ciamp dla cultura. Da chilò sunsi defata ruvada söl pinsier de fà n liber de paisc” à dit Veronica Rubatscher, öna dles auturies adűm a Alfred Tavella y Daria Valentin. Dla man grafica s’à cruzié Gustav Willeit. “Mo scrì n liber de paisc è stè n travert nia saurì da arjunje: trà adöm les idees y ti dé na forma, unì i corusc y la diversité di contegnüs. Cun l’aiűt de n grup de laur unse porvé da senté ite argomënc desvalis, insciö che ai pites na suravijiun generala dl paisc te na forma scëmpla, saurida da capì por dűc, cun capitui scialdi cűrc”.

La storia, l’identité, la jënt: les tematiches

Belavisa el da ciafé tröpes fotografies – vedles y plö atuales – che fej platerné saurì le gran liber. La publicaziun tol ite feter dűc i aspec de chësc bel paisc: dala “contrada” ales “viles” (la pert plö ampla dl liber), dala “storia” ala “fede”, dal “svilup dl comun” ala “geologia” cina al “bosch y ciampopré”. N spectrum lerch. Al ne podo nia mancé l’artejanat cun i laurs che gnea fac plűdadi y chi da incö; le turism; les lies; l’ert; la scora. Y la storia – cun le sposamënt dl zënter dala “Dlijia Vedla” a Plan Morin. Le liber “La Val” n’è à nia n indesc cronologich, an pò le lì y daurì sö a cajo – olache an ò – por se lascé tò dala coriosité y dala letöra. Interessant è ince la pert dedicada ai “inoms conesciűs” de personalites nasciűdes tl pice paisc dla valada y che se mirita da gnì nominades por ciche ares à arjunt tres i talënc, impëgns y stűdi, mo ince tres creativité y fantasia che ne ti à dessigű mai mancé ala jënt dl post. Chilò ciafen – por ejëmpl – teologs, scienzià y professurs. Mo ince artisc. Al è le scoltur Domëne Moling; la familia Tavella (scolturs y depenjadus); le depenjadù August Pezzey senior; le meteorologh y aeronaut Sepl Valentin y sambëgn Heinrich Videsott. Y spo ince chi “atuai”, da Felix Dapoz a Priska Comploi cina le grup musical dles Ganes.

La serada è gnűda abelida da pici sketch dl Uniun Teater, dales usc dl Cor de dlijia y dales melodies di sonadus di corgn.

Carater plurilinguistich

L’opera è gnűda scrita te cater lingac: ladin, talian, tudësch y inglesc. A ci moda? “Por che döta la jënt de nosc paisc pois le capì, ince les porsones che baia n ater lingaz co le ladin. Y spo sambëgn dess la publicaziun ince arjunje la jënt da foradecà” spliga Rubatscher. Chësc liber gnű realisé soradöt giulan al interes y la desponibilité dla jënt – che se à tut dlaorela, da daurì la porta da vigni ora, da chirì y mëte a desposiziun material.

Le cuertl dl liber.

N liber por vigni paisc

“Le laur de archirida de material y informaziuns n’è nia ste scëmpl” à dit Alfred Tavella. Che deperpo sotrissëia che internet y i archifs digitai “à impò dé n gran aiűt”. “I sun dla minunga che tl liber che i un danman él garaté da presenté informaziuns interessantes y en pert daldöt nöia y mai ciamò publicades” à dit l’ombolt Miribung. Da pert sűa se aoda indere l’assessur provinzial Daniel Alfreider – presënt ala serada adöm al assessur regional Manfred Vallazza – “che vigni paisc dla Ladinia pois ciafé tosc n te liber, na testimonianza dla storia y dla comunité che zënza va baldi pordűda”.

Elmar Burchia

Ti potrebbe interessare