Stlopeté y cupé! A ci moda sunse pa cuntra le lu y la laurs?

Le lu, chësc tier che á süa fascinaziun y da chël che tröc se tëma, resta inant tl zënter dles discusciuns y dles polemiches. Y sëgn el salté fora ince la laurs. Suradüt do les notizies ti media de n ejemplar, la mandla “JJ4”, che ala fin de jügn ess ferì dui ëi sön le Monte Peller, amesa la Val di Non y la Val di Sole, tl Trentin. Y do la dezijiun (nia püch contestada) dl presidënt dla provinzia trentina Maurizio Fugatti de stlopeté jö le tier. Intratan el ste la Signoria regionala de iustizia aministrativa (TRGA) de Trënt che à sospenü l’ordinanza. Mo impò: incër le lu y la laurs rodel n stlafun de stories, suradöt negatives. Y i caji de tiers scarzá y di turisc che se tëma, ne dëida nia ala reputaziun de chisc dui tiers. Ci savunse pa avisa dl lu y dla laurs? Tanc n’el pa veramënter te nostes munts? Ciüna el pa la situaziun reala? Mo suradöt: él bëgn vëi che al é da se temëi? Danter verité y preiudizi, fajun en pü de löm sön chësc tema.

Scomenciun cun le lu. Cun na domanda scëmpla

“Da olà vëgni pa i lus spiá te Südtirol?” Da süd (Trentin y Veneto) y da ost (Slovenia). Secundo i esperc, esi dla sort de tier europeich Canis lupus. Y n atra domanda, a chëla che – forsc – tröc ne crëi nia. Èl pa le lu prigurus por la porsona? Al depënn. Indere, ti ultims 150 agn tla Talia ne resultëia gnanca öna na agresciun a porsones da pert dl lu. Dan da en valgügn agn, sön Munt Suc y tl Alta Badia el gnü relevé la lua “VR-F13” y le mandl “WBZ-M001”. Chisc dui tiers costituësc le “per alfa” dl tlap de lus dl raiun vijin de Fascia, Reba, Badia. Trami vëgn dal tlap de lus dala Lessinia, tla zona de Verona. Secundo l’ultim raport dl Ufize ciacia y pësc dla Provinzia del Balsan (chilò le link), tl ann 2019 el ste – o è passà sön le teritore – en total de 31-35 ejemplars (tl ann 2018 n’en fol 20-22).

Le lu resta inant tl zënter dles discusciuns y dles polemiches: i tlaps che roda te nosta provinzia è cater.

Tanc n’el pa te nostes munts?

I tlaps de lus che roda te nosta provinzia è sostanzialmënter 4 (tl Trentin n’el 13): le tlap dl Alta Val di Non; le tlap Reba-Fascia-Badia (4 ejemplars); le tlap Lijun-Redant (Rodeneck) y le tlap Maddalene. Tla Talia èl incö mesamënter 1.500-2.000 tiers; dit damí le 17,5% dl total dla popolaziun de lus che vir tla Uniun Europeica. N ater numer: tl 2018 el ste de 8.420 euro i dagns fac dal lu y paià zoruch ai paurs dala Provinzia de Balsan. Tl 2019, dagnëra secondo l’Ufize ciacia y pësc, el gnü paiè zoruch da Balsan feter 27.530.00 euro (al è gnü scarzè en total de 92 bisces y 19 ciores). Y por chi che copa n lu el preodü na straufunga cina 3.000 euro y l’arest fina a 6 mëisc.

La laurs: chëla rovada tles zaites por le momënt è al sigü

A fa recurs cuntra l’ordinanza de Fugatti a Trënt de stlopeté “JJ4” el ste deplö assoziaziuns ambientalistes, ince le WWF che à coiü adüm passa 100.000 firmes.  La debata sön le destin dla laurs podess ji inant, ince do che le minister por l’Ambiënt, Sergio Costa, à dit de ester cuntra la copada. Chël che tröc se damana – nia ma ambientalisc y i amisc di tiers (ince chi salvari): a ci moda messun pa cupé la laurs? Dij pöi i esperc che canche an incunta na laurs te bosch, chësta à gonot plö tëma de nos. Sce deperpo ti van pormez por n selfie o an mët man da scraiè o sciampè dassën, el n ater discurs.

Insciö mussessun se cumpurté dan na laurs: s’en ji bel plan, sciöche al à fat chësc müt tl Trentin ala fin de ma canche ël s’là ciafada te bosch fora de nia.

Le risch zero ne esist nia

“Ince sce le ‘risch zero’ ne esist nia, el desmostré a livel global che na buna comunicaziun sön la laurs y les regoles da tignì canche an n’en incunta öna, fej ji jö de tröp les agresciuns” à dit te na intervista Andrea Mustoni, biolog responsabl dl Parco Adamello Brenta y coordinadù dl proiet Life Ursus. Por le dì cun les parores de Konrad Lorenz: al è sciode da odëi che “la porsona s’à desmentié de avëi raporc cun les creatöres viëntes”. Tla Talia, canche an rajona de laurs dijun laurs rossa (Ursus arctos). Te Südtirol el al mumënt 3 laurs: M07, M44 y M52. Ala fin de aurì de chëst ann, nü mëisc do ch’al ea sciampada, é la laurs denominada M49 gnüda piada y condüta tl zënter faunistich a süd de Trënt.

I tiers che copa le plö: la top 15

Ciügn el pa i tiers “resc di killer”? Stlujun jö chësc articul cun na lista publicada dan da val tëmp da Bill Gates, na classifica che fej punsé.

Le scuale: 1 na porsona copada al ann

Le lu: 10 porsones copades al ann

Le liun: 100

Le elefant: 100

Le ipopotam: 500

Le cocodril: 1.000

La tenia (romus parassic): 2.000

Ascaris lumbricoides (n romun parasit che gauja na infeziun ai baroc sce an mangia patüc contaminé): 10.000

Le antlüsc: 10.000

La moscia tse tse: 10.000

Le sgnech d’ega ducia: 10.000

Le cian: 25.000

La bisca da tosser: 50.000

La porsona: 475.000

La zanzara: 725.000.

Elmar Burchia

Ti potrebbe interessare