"Al mancia la orenté de fa le bëgn dla jënt dl post"

Cun le 1. de messé el jü en forza la Lege provinziala sön le Teritore y la Contrada, che cöi adöm te na lege sora la Lege urbanistica y la Lege de sconanza dla Natöra. Te chisc mëisc ara cherié de gran discusciuns. A livel provinzial mo ince local. I comuns ciafará plü liberté, mo tl ater vers ince na gran responsabilité por ci che reverda le svilup de sü paisc. Le fin è chël de sparagné terac y da evité le frabicamënt fora dai zëntri de paisc. Na desfida nia saurida, suradöt por i comuns turistics de Badia y Gherdëna. I nen un baié cun Marina Rubatscher Crazzolara da San Ciascian, mëmbra dl Comitat provinzial y presidënta dla Uniun Ostis Val Badia, presidënta dl Comitat por la promoziun dl ativité imprenditoriala dles ëres de Südtirol y mëmbra dla comiscun por le fabriché tl Comun de Badia. Cun ëla s’l’ún ince cuntada dla problematica dla speculaziun edilizia (“Tres plö hotì se trasformëia te apartamënc da vënn a foresti”); de na soluziun al problem dles secundes ciases (che podess gni da Trënt); dla pücia orenté dles aministraziuns comunales de fa le bëgn dla jënt dl post y dl trafich sön i jus (“Iö ne sun nia por n daz”).

Marina Rubatscher Crazzolara, ciűnes el pa les gran novites dla lege nöia söl urbanistica, piada ia l’edema passada?

“Dit en cört: le fabriché te na zona de insediamënt (‘Siedlungsgebiet’) podará ester plü saurí tl dagnì. Ai comuns ti vëgnel surandé plü liberté, mo ince plü responsabilité. Devers, saral le fabriché fora da chëstes zones plü rí. Chësc ò dí che tl dagní, frabiché fora dai zëntri de paisc, te zones de vërt agricul, ne sarà nia plü tan scëmpl”.

Pon pa dí che chësta lege sön le Teritore y la Contrada revoluzionëia l’urbanistica te Südtirol?

“No, chël ne dijessi nia. Zacotan de normatives é restades anfates o se è mudades ma püch respet ala lege urbanistica da denant, che ê chi 40 agn vedla. Mo al è ince val novité. Les modalites da aprové proiec é gnüdes mudades daldöt, en pert ince te na manira plü scëmpla. Indere, por i proietanc chëstes mudaziuns comportarà plö laur: chisc surantol deplü responsabilité, deache ai mëss detlarè plü cosses danfora sot a süa responsabilitè”.

La lege urbanistica nöia è jüda en forza dal 1. de messé y ò ester dandadüt n tentatif da sparagné terac.

Al è preodü feter püch por podëi fa ampliamënc tl turism. La politica va tla direziun de n “stop ai lec”?

“L’impresciun é che la politica vais avisa te chësta direziun. L’intenziun dl assessur al turism Arnold Schuler é de cöie adöm dac concrec por ci co reverda la situaziun atuala di lec te Südtirol. Nos un n limit de avisa 229.088 lec te Südtirol, ince sce an arata che chësc numer sides plü alt. En iade che an ará i numeri dërc sön mësa podaran studié fora n plann por le dagní. Iö speri che ara ne vais nia devers n ‘stop ai lec’ total. Na carateristica de Südtirol é les tröpes strotöres a conduziun familiara. Dit chësc, por gauja dla mudaziun generazionala – olache te tröpes situaziuns ne jarara nia plü da laurè te na manira che convëgn sciöche sëgn – ol ester inant la poscibilité da fa les ciases plö granes. Situazions olache le pere y la uma – che incina incö laora feter debann fajon n gröm de scüf – n bel dè tomará demez; chësc ò dì che an messará to sö personal y i cosc se alzarà. Cer investimënc se damana n cer numer de lec por ester bogn da paié jö l’investimënt. Por evité che avisa chëstes ciases tomes tles mans dla speculaziun el debojëgn che ares pois se svilupé inant. Al momënt mancel les normatives (‘Durchführungsbestimmungen’) y incina che ares ne è nia formulades ne vara gnanca da presentè proiec de ampliamënt”.

Os dijes che chësc se fajará sintì ince a d’atri anì dla morona…

“Chël zënzater. Tla Val Badia, avisa sciöche te atres valades de Südtirol, á le turism na importanza primara. Sce chësc setur patësc, y les gaujes po ester desvalies (sciöche n invern cun pücia nëi, na situaziun politica malsigüda o na pandemia) – spo sënton la rezesciun ince pro d’atri seturs: l’artejanat, le comerz, i sorvisc (banches, taxi, maestri de schi y i. i.). Al momënt pon odëi pro i ostis na certa malcrëta da fa de gragn investimënc: tröc aspeta por odëi sciöche les prenotaziuns jarà inant fora por l’invern; na mosöra de precauziun co se fej sintí dandaldöt sön tl ciamp dl artejanat che avisa te chësc tëmp se arjigna da to sö laurs por l’altonn”.

Ince tla Val Badia tres plö hotì vëgn trasformà te apartamënc, che spo rüva tles mans de foresti.

Tematica: regolarisaziun dles secundes ciases. N problem por i comuns dl Alta Badia?

“Les secundes ciases é n gran problem por nosta valada. Da öna na pert por n aspet sozial: tröpes families jones dl post ne pó nia se pormëte da paié prisc de marcé tan alc por n’abitaziun. Baiun de 8-15.000 euro al meter cuadrat. La svenüda de abitaziuns ne va nia ma a dann dla jënt dl post mo ince dl ostì: propi ël perd a chësta moda n bun scior. Laprò vëgn chëstes secundes ciases gonot ince afitades dai proprietars instësc a atres porsones, ti jon insciö dlungia ia a cutes sön le vadagn y ala cuta de sojornanza por l’Assoziaziun turistica. Propi te chësc tëmp dër zite por ci che reverda le virus el important savëi avisa olache la jënt vëgn adalerch”.

Podesson pa tò ejëmpl dala Provinzia de Trënt, olache al è gnü portè ite le “Cipat” (n codesc por vigni apartamënt co vëgn afité zënza lizënza) y n maiù control di afic dles ciases convenzionades?

“Sënzater! Sciöche surastanta dla Val Badia tl Uniun Ostis (HGV) ai porté inant ala direziun chësta scomenciadia dla Provinzia de Trënt olache vignun che á n apartamënt da afité mëss se registré pro le Comun de aldiënza y damanè do n codesc por identifiché l’apartamënt co vëgn afité. Al è avisa sciöche por vigni atra ativité dl setur turistich: al vëgn controlè ci che vëgn trat ite y les porsones che sojornëia te nosta val. Na soluziun ponsada pur contrasté le fenomen dla ‘para-hotelaria’ che porta plü dann co vadagn ala valada”.

Tla comisciun dl frabiché dl comun de Badia vëgnel aprovè n grüm de apartamënc convenzionà mo la jënt dl post ne ciafa impò nia da ji in afit. A ci moda?

“Chësta domanda me feji bel plan ince iö. Feter te vigni comisciun edilizia el proiec cun apartamënc convenzioná. An oress dí: imposcibl che la jënt dl post ne sides nia bona da ciafè n’abitaziun, sté te so paisc y messëi ji foradeca a le chirì! La poscibilité de podëi fa ampliamënc pro ciasa é te certi caji vincolada ales normatives dl convenzionamënt; mo sciöche pro vigni lege el mefo ince chiló poscibilites da ti sciampé dlungia ia. Implü mësson dí che da pert dles aministraziuns comunales ne vëgnel nia fat plü co intan controi por verifiché sce la comunicaziun fata dal proprietar corespogn a verité. Y da pert dla Provinzia n’el gnanca meso da controlè dötes les abitaziuns cun le püch personal a desposiziun. Al é tler che al mancia na orentè por tó tles mans na soluziun a bëgn dla jënt dl post”.

Tröc hotì vëgn trasformà te apartamënc por gni venüs, ciases fates sö por gni venüdes, apartamënc convenzionà por sciori y nia jënt dl post. Jun pa söla strada falada?

“Chësta cossa me preocupëia. Vigni hotel che vëgn trasformè te apartamënc por gní spo venüs söl marcé lëde va tla direziun falada. Cortina é l’ejëmpl emblematich. Sun na tera cun n lingaz, na identité culturala, na storia, cun raisc, tradiziuns y usanzes. Y plö jënt da defora co vëgn adalerch y se moscëda te nosta val, plö alt é le prigo che döt chësc vais pordü cun le tëmp”.

Le proiet “Dolomitesvives” por smendrí le trafich sö por i jus dolomitics n’é nia ste n gran suzes.

Stlujun ia chësta intervista cun le tem “mobilitè”, tres atual tratan la sajun alta. El mo soluziuns pratiches por smendrì le gran trafich, ti paisc y sön i jus? Sëise os öna cun n daz o por la stlűta totala?

“Le svilup che nüsc paisc á albü ti ultims agn ne á nia dagnëra tignì cunt dles infrastrotöres y dla viabilité. Chësta conscidraziun ne reverda nia ma nosc raiun mo po gni fata ince a livel de Südtirol, olache an pò constaté n svilup a dui tëmps: asvelt por le turism y l’economia, plan por chël dla mobilité (rëi dles strades/ferates/tru dles rodes y i.i.). Dit chësc, arati che cun püces aziuns concretes jissera da smendrí le trafich te nösc paisc y sö por i jus”.

Ciűnes fossel pa chëstes “aziuns concretes”?

“Al momënt desmostra la jënt tres plü sensibilité por l’ambiënt. Le coliamënt anter en paisc y l’ater tres tretuars y tru dles rodes portess pro che la jënt se spostess deplü a pé o cun la roda. Le ampliamënt dl trasport publich podess ince daidé chirí fora la coriera o la ferata por se spostè impede l’auto. Medema cossa por i implanc portamunt. Tres le proiet ‘Dolomitesvives’ à la Provinzia porvè da portè val inovaziun tla mobilité söi jus, mo le resultat n’é nia sté chël speré. Sciöche Uniun Ostis unse portè ite deplü propostes che ess podü mioré te cört tëmp la viabilité: la realisaziun de na corsia resservada por rodes sön la man dërta dla strada; le control dla velozité y dla vera de motors y auti; daidè do i implanc portamunt; aumenté i iadi dles corieres sö y jö por i jus y/o mët a ji val proiet de sensibilisaziun adöm ales assoziaziuns turistiches por lascè le auto chit”.

Y le daz?

“Le daz ne porta degüna mudaziun al trafich söi jus: olache al é gnü portè ite n daz an podü odëi en aumënt dl trafich. Y iö arati che chësc ne foss degügn che oress”.

Elmar Burchia

Ti potrebbe interessare