Whatsapp, cybermobbing, mascherot: al vëgn fora n dizionar ladin-tudësch nü

Autur dl dizionar “Ladin Val Badia – Deutsch” é Giovanni Mischí da Lungiarü. Linguist, tradutur, lessicograf y dozënt tla Université Lëdia da Balsan, â Mischí bele dan feter vint agn publiché na pröma verjiun todësch-ladina. Le dizionar nü é gnü conzepí sciöche n stromënt de consultaziun modern che se adatëia sides sciöche meso de laur tl insegnamënt, co ince sciöche aiüt por le laur profescional. 

Le dizionar nü “Ladin Val Badia – Deutsch”; “Deutsch – Ladin Val Badia” é fat de dui volums, vignun cun 1350 plates. L’opera contëgn tröpes parores nöies, atuales, che vëgn adorades vigni dé. Dlungia les parores plö vedles y tradizionales sporj le dizionar na pîta rica y ampla de neologisms y de terminologia spezifica por ciamps sciöche la chimica, la medejina, la musiga, la politica, le dërt, l’aministraziun, l’economia, le sport y d’ater. Al ti garantësc sides al anuzadú todësch co ince a chël ladin le medem azes al lessich. A intrami dui ti sporjel le medem spectrum de informaziuns söla semantica, la gramatica,la sintassa, le stil. Mo la majera importanza ti vëgnel resservé al’atualité di contignüs, é pö l’intenziun dl dizionar chëra da respidlé les inovaziuns tecniches y les gran mudaziuns sozio-culturales di ultims dejenas.

Le dizionar sporj na pîta rica y ampla de neologisms y de terminologia spezifica.

N stromënt al’altëza di tëmps

La strotöra interna dl dizionar pormët na bona vijiun dl lessich, ara é funzionala te süa impostaziun y conzed insciö na consultaziun dles parores asvelta y efiziënta. N valgügn numri: Mischí á metü adöm n dizionar modern cun 49.800 lemesc todësc – passa 130.000 corelac ladins; 30.500 ejëmpli por l’adoranza pratica y locuziuns; 300 dessëgns a corusc y rapresentaziuns grafiches sön de plü ciamps scientifics; 450 dic y proverbs evidenziá a corù. Lapró: neologisms y nomenclatöra spezifica; indicaziuns söla despartiziun dles parores, dla pronunzia, dla gramatica, söi liví de stil y lingac spezifics. Le dizionar á na iesta grafica tlera, al é partich da adoré y por vignun saurí da capí.

“Respet por le laur enorm che l’autur á fat”

Le dizionar tëgn cunt dl todësch y dl ladin modern y atual, che vëgn baié, scrit y adoré vigni dé. Insciö él da ciafé tröpes parores nöies: da “Whatsapp” a “mascherot”, da “muciadú” a “destanziamënt sozial”. “Sura chësc vocabolar – imposant y da amiré de vigni vers – ái bele dé jö dan da n per de agn n arat” dij Paul Videsott, degan dla Facolté de Sciënzes dla Formaziun pro l’Université de Balsan. Che injunta: “Dailó ái alzé fora le laur enorm che é gnü fat dal autur. Intratant é le debojëgn da avëi tosc dan man chësc dizionar gnü ciamó plü gran, deache l’ortografia dl ladin dla Val Badia vëgn mudada y an ti é debit ala popolaziun da ti mëte atira a desposiziun i strumënc por podëi scrí dërt do la ortografia nöia”.

Passa 300 é i dessëgns a corusc y rapresentaziuns grafiches sön de plü ciamps.

Che le Dizionar Ladin – Deutsch de Giovanni Mischí é rich de parores – tröpes de chëstes ince nöies –, bun strotoré, saurí da manajé, plajor por l’edl, doté de ilustraziuns ütles por le letur, é a öna ince Lois Craffonara. “Chi che tol chëst’opera tla man, ciafará respet dant al laur enorm che l’autur á fat, dant a süa bona antëna y ince dant a so amur por le lingaz ladin che lomina danter les linies fora. Ci che me plej dantadöt a mé é la vijiun che l’autur á de so lingaz: chësc ne n’é por ël nia val’ de stare o de incrosté che ne pó nia gní aziché, mo val’ de vi y vital, che ordiëia, florësc y crësc tres danü. Vigni Ladin dess se recordé che n lingaz baié ma cun “parores vedles y püch adorades” n’ess aldedaincö nia plü vita lungia. Al é ma da s’audé che dër tröc Ladins brances do chësc liber y s’al stüdies jö – altamo en bona pert – a na moda ch’ai vëighes ci poscibilités che é ascognüdes te nosc lingaz y ch’ai impares almanco la terminologia de so mistier”.

I due volums é te stamparia

Al mumënt, spliga Mischí, è le dizionar nü te stamparia. “Por le fat che i dui volums contëgn tl’injunta ince tröpes tofles enziclopediches cun feter 600 imajes a coruc sön ciamps spezifics y nia inultima ince por le fat che la tiratöra (sciöche n pü‘ pro düc i libri ladins) é plütosc bassa, vëgn trami dui volums adöm a costé 120 euro”.

Scrite ite tl canal Telegram!  👉🏻  https://t.me/altoadigeinnovazione

Sun ince sön Facebook 👉🏻  https://www.facebook.com/altoadigeinnovazione

Y Linkedin 👉🏻  https://www.linkedin.com/company/alto-adige-innovazione

Ti potrebbe interessare